El bloc de Lluís Salvadó

PRIMERES RESTES HUMANES A LES CAMPOSINES

2009-04-05T07:37:00.000-07:00

Ahir, amb moltes dècades de retard, posàvem en funcionament la necròpolis del Memorial de les Camposines. Donàvem digna i definitiva sepultura a 35 homes, a 35 combatents republicans. Vam dignificar la seua memòria, però vam dignificar també aquesta terra, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, al mateix temps que dignifiquem les nostres institucions democràtiques. Ahir tancàvem una de les assignatures pendents del territori, una de les assignatures personals, al mateix temps que obríem un llarg procés de recollida de les restes humanes escampades pels Espais de la Batalla de l'Ebre.

CONSTRUIM UN MODEL ECONÒMIC PER A LES TERRES DE L’EBRE

2009-04-02T05:13:00.000-07:00

De l’estudi de Germà Bel sobre l’economia de les Terres de l’Ebre van apareixent multitud d’elements de reflexió, diversos aspectes que ben analitzats ens indueixen a aprofundir en determinades polítiques, a prioritzar certs àmbits de la nostra economia. No entraré avui en aquest nivell de detall, em quedaré en una reflexió més genèrica, al tall d’algunes propostes que darrerament han anat apareixent des dels nostres ajuntaments i, fins i tot algunes que ens arriben des de fora de les Terres de l’Ebre.

Comentava el catedràtic en Economia i director de l’estudi que, de les moltes entrevistes fetes als diferents actors econòmics, socials i institucionals, obtenia la conclusió que el posicionament sobre quin ha de ser el nostre model econòmic es reproduïa amb una campana de Gauss. A un extrem, una minoria de la nostra societat es postula envers un model econòmic d’extrema restricció a noves activitats econòmiques; a l’altre extrem, una minoria que entén que qualsevol activitat que generi ocupació, encara que sigui agressiva territorialment, ha de ser benvinguda. En altres paraules, a un extrem la cultura del no a tot; a l’altre la cultura del sí a tot. Per sort, al mig s’hi troba la gran majoria que se sent còmoda amb un model d’equilibris entre la preservació dels nostres valors ambientals i culturals i el nostre desenvolupament econòmic.

Un model en què el principal sector industrial de les Terres de l’Ebre és l’agroindústria. Sector que genera el doble d’ocupació que la indústria del moble, l’energia o la química; poc afectat per les deslocalitzacions, amb una forta resistència a les crisis; que té al darrere l’agricultura i la pesca, que la sostenen i li donen el plus de proximitat i diferenciació amb qualitat i denominació d’origen. Un model on hem de disposar del nostre medi, del riu, de l’aigua, com un valor econòmic a preservar i a explotar (no a exportar) amb el turisme, la indústria, la pagesia, la pesca...

Convenim amb les entrevistes realitzades que tenim un dèficit històric d’infraestructures econòmiques, de comunicacions, de formació... I que ens cal treballar plegats per tal d’avançar (com fem) des del consens, defugint la protesta buida i la resignació ancestral. En aquest sentit, vull reconèixer la bona feina que s’està fent des de la Cambra de Comerç de Tortosa amb la proposta de l’autovia d’Aragó per Catalunya; o des de l’Ajuntament de l’Aldea amb la demanda d’una estació i un servei de ferrocarril dignes.

I veiem amb les dades que la darrera dècada no ens ha anat malament. S’ha produït una inflexió que ens porta a la convergència amb la resta de Catalunya, amb creixements importants de PIB (12%), de població activa (73%), de població (12,6%). Veiem que la nostra renda per càpita es troba al nivell de la catalana i que tenim molta gent emprenedora que, sense tants suports externs com en altres territoris, déu n’hi do el camí que hem fet sense ser-ne massa conscients.

Hem de trencar amb el discurs que som un territori pobre, sense opcions de desenvolupament. Discurs que sovint és emprat per alguns com a coartada per a justificar el model de tot s’hi val. Un model que acaba estigmatitzant i reduint les Terres de l’Ebre al racó dels mobles vells, on estem disposats a acceptar de bon grat allò que la resta del país no vol. Aquests darrers mesos hem vist com des de 3 municipis diferents impulsaven projectes d’abocadors per rebre brossa de l’àrea metropolitana i d’altres es postulen a acollir el cementiri nuclear. Són els que aposten pel model extrem del sí a tot, encara que sigui especialitzant el nostre territori en la gestió de brossa. Un model que ens aboca al conflicte intern i que rebutgem el conjunt dels representants del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre, com també lamentem els incipients moviments de rebuig que, des de l’altre extrem, una minoria està engegant a l’Aldea contra possibles implantacions industrials al polígon Catalunya Sud, des de la més absoluta desconeixença. L’aposta del Govern passa per ubicar als nostres polígons indústries normals, al Catalunya Sud i a Camposines, sempre dins dels paràmetres que avui marca l’estricta normativa ambiental catalana.

Les Terres de l’Ebre, més enllà de la crisi conjuntural actual, tenim un projecte de futur ambiciós, que passa per millorar des del consens les infraestructures, preservant la nostra qualitat de vida; passa per acollir i impulsar noves activitats industrials i de serveis, sense oblidar la base tradicional de la nostra economia; passa per aprofitar els nostres recursos naturals, preservant el nostre patrimoni ambiental. Cal que aquells que formem part de la gran majoria que compartim aquest model, siguem capaços d’impulsar-lo des de posicions públiques que deixin ben clar a tothom quin és el model de la majoria, perquè sinó, al final només trascendeix i queda el model dels dos extrems.

LA CRISI DE DAVOS

2009-02-01T13:11:00.000-08:00

Avui la premsa ens porta les conclusions del Fòrum Econòmic de Davos. No és que a aquestes alçades tingui gaires expectatives que ens aportin solucions, ni molt menys, però em semblaven interessants les seues conclusions.
L’FMI parla dels creixements més menuts des de la Segona Guerra Mundial, un 0,5 % en l’àmbit global. L’OIT valora que aquesta crisi pot deixar entre 30 i 50 milions de persones a l’atur.
Tot i això, el mateix FMI considera que l’economia nord-americana recuperarà els creixements positius ja al 2010, mentre que Europa tardarà uns trimestres més a fer-ho.
En resum, si les estimacions de l’FMI són certes, haurem estat més d’una dècada amb forts creixements i amb un parell d’anys de parada salvatge. Ja firmaríem!Els bancs tanquen el 2008 amb beneficis superiors als del 2007. Entenc que una mica de maquillatge deuen incorporar als seus balanços, és increïble però cert que la banca sempre guanya.
Tornant a Davos, en definitiva els pares de la desregularització globalitzada, de l'integrisme dels mercats eficients. El pèndol s’ha pegat una bona garrotada, i ara el pèndol es mou cap a l’altre extrem. Ja no val el model anglosaxó ultraliberal, ara toca mirar altra vegada cap al vell camí de Keynes: als mercats regulats i controlats pel pare estat, a l’economia social a l’alemanya.
A passar la crisi com puguem, i a posar-se a la feina des d’Europa, a dissenyar i a crear el nou ordre mundial, eurocèntric, ambientalista i socialdemòcrata.

NOVA SECCIÓ LOCAL D'ESQUERRA A ARNES

2009-02-01T05:24:00.000-08:00

A poc a poc anem consolidant la implantació d'Esquerra a la Terra Alta. A la històrica Secció Local de Gandesa, l'any 2007 vam afegir la de la Fatarella, i el mes de desembre vam obrir la Secció Local de Corbera d'Ebre. Aquest divendres 30 de gener, hem tornat a obrir la Secció Local d'Arnes, una Secció de les que fa goig arrancar. Arnes va ser dels pobles pioners en la recuperació de l'Esquerra al principi de la democràcia, on de la mà de Pepito Vinya vam disposar de l'alcaldia durant anys. Ara els toca a la Neus i al Francesc treballar perquè Arnes torni a tenir un alcalde republicà.

UN PAS MÉS CAP A LA UNIVERSITAT DE L'EBRE

2009-02-01T03:47:00.000-08:00

A poc a poc anem concretant aquell projecte que vam començar a imaginar l'any 2004 de la mà del llavors rector de la URV, Lluís Arola, i del conseller Carles Solà (ERC). És una llarga aventura que al cap dels anys donarà per escriure un llibre. La implantació d'un projecte universitari sòlid a les Terres de l'Ebre és, ho he dit moltes vegades, una de les meues prioritats personals i polítiques com a delegat del Govern. Prioritat que compartim amb l'amic Josep Monclús, responsable al territori del departament d'Universitats, Innovació i Empresa.
A poc a poc anem posant estaques al projecte. Al curs 2004-05 vam propiciar que els estudiants de les 3 diplomatures existents adscrites a la URV a Tortosa (Infermeria, Turisme i Empresarials) passessin a pagar taxes públiques. Al maig del 2007 vam aconseguir, amb sang, suor i llàgrimes, que la construcció del Campus de les Terres de l'Ebre s'incorporés al Pla d'infraestructures universitàries 2007-2013. L'any 2007-08 es va ampliar amb la quarta diplomatura, Magisteri, en la línia d'Infantil. I aquest dimarts, 27 de gener, va aprovar-se pel Govern de Catalunya, l'encàrrec d'ICF a la URV per iniciar les obres, amb la dotació pressupostària de 15 milions d'euros. Un pas definitiu que dóna ja el tret definitiu a la construcció del nou Campus.
Aquest mateix dijous, vam mantenir a la Delegació del Govern una jornada de treball per planificar el futur desenvolupament tant de l'àmbit universitari com de l'àmbit de recerca al nostre territori, procurant sempre generar sinèrgies entre els principals actors: URV, IRTA-la Ràpita i Observatori de l'Ebre.
Els objectius marcats són:
- assolir per al curs 2011-12 els 1000 estudiants (ara 500)
- setembre de 2009, inici de les obres del Campus
- curs 2009-10: nova línia de Magisteri, en primària
- pas de diplomatures a llicenciatures
- setembre del 2011, estrenar el nou Campus

- desplegar màsters i noves especialitats en l'àmbit de la salut i el medi ambient, així com la 5 titulació, encara per definir

- reforçar els centres de recerca del territori amb vinculacions entre ells i amb altres centres externs.

Tot plegat, un projecte dels que generen optimisme, il·lusió, i que han de permetre al nostre territori de jugar a primera divisió.

ACTE 2 ANYS DE GOVERN A L'EBRE

2009-01-28T11:03:00.000-08:00

Amb la participació del Conseller Jordi Ausàs i del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, amb cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa, ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.

Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".

Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i els consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que aquest territori jugui a primera divisió.

L'ÒMNIBUS DE LA MORT

2009-01-11T06:58:00.000-08:00

Després d'esllemenar quatre arbres en mon pare, aprofitant este sol de diumenge fantàstic, he acabat l'Òmnibus de la mort. Un llibre que val molt la pena, que tapa molts de forats de la història de la nostra guerra. Una història que he escoltat moltes vegades a mon pare (83 anys), amb altres personatges però amb arguments molt similars.

Segons mon pare els faieros també van presentar-se a la Ràpita l'estiu del 36. Van plantar-se davant l'ajuntament carregats d'armament, i l'alcalde Balada (ERC), mort d'accident al cap de poc, va evitar que matessin ningú del poble. El cap dels anarquistes, lo tio Flores, també vingut de fora, va quedar-se al poble durant i després la guerra. La gent no té mal record d'ell.

Històries de desconcert i de desmoralització pel que veien els germans de mon pare al front d'Aragó al propi bàndol republicà, encara que no crec que la gent de la FAI haguessin estat mai seguidors de la República.

Em repetia l'altre dia mon pare la història de que un faiero va simular l'afusellament de mon iaio, republicà i amb dos fills al front, i amb quatre fills més per alimentar, per treballar en diumenge al camp. Per culpa de Toni Orensanz, l'autor del llibre, vaig començar a estirar del fil. I qui era aquell faiero? Mon pare ho recordava perfectament, un innominable, de la Ràpita. Mai va anar al front, el seu paper sempre va estar a la reraguarda. Quan van entrar els franquistes van anar a buscar-lo a la barraca on vivia a la ribera i allí mateix el van matar.

Darrera dels Fets de la Fatarella, conegudíssims i molt estudiats i documentats, hi ha centenars de casos a les nostres terres de descontrol anarquista.

NEU A LES TERRES DE L'EBRE

2009-01-10T03:22:00.000-08:00

Tot i que no és un fenòmen excessivament habitual al nostre territori, si fa o no fa, cada any tenim un episodi de nevades, sobretot a la Terra Alta, als pobles més elevats, així com a les zones montanyoses com els Ports, Cardó, Tivissa-Llaberia...
Carreteres poc transitables, alguns accidents, algun maldecap... i fotos precioses com la que m'ha enviat Neus d'Arnes.

800 MORTS MÉS A PALESTINA

2009-01-05T10:43:00.000-08:00

Quanta ostentació militar, quants de crims contra la humanitat i contra les persones, quants de morts caldran a Iraq, a Palestina, a qualsevol racó del món per adonar-se'n que només generen odi, i que no hi ha res més perillòs que aquell a qui li has tret tot el que tenia, que aquell que ja no té res més a perdre, i només li queda un Déu.

ISRAEL I PALESTINA

2008-12-28T09:40:00.000-08:00

Llegia una columna de l’Avui del Vicenç Vilatoro de fa dies sobre el viatge del Carod a Israel i sobre la donació d’un milió d’euros a organitzacions palestines pel mateix vicepresident del Govern com ajuda humanitària. Una de calç i una d’arena. Com sempre, crítiques dels prosionistes pel suport econòmic humanitari a Palestina, en paral·lel a les crítiques dels propalestins per xafar territori israelià.
El catalanisme d’esquerres sempre ha estat dividit entre les dos opcions enfrontades. Uns veuen a Israel com el poble que ha estat capaç de crear el seu estat, com el país que ha estat capaç de sobreviure en un entorn absolutament òstil. Mentre altres veuen en Israel l’Estat poderòs opresor del poble palestí amb el suport del Govern nord-americà.
El tema va ocupar-nos una bona estona de la conversa durant el dinar de Nadal amb el President i el Vicepresident i dels diferents Delegats; representades per tant les diferents forces polítiques del Govern. Arguments en tots els sentits, posicions cap un costat i cap a l’altre: Israel va ser creat gràcies al suport de l’esquerra europea de la posguerra, la seu barcelonina de la Unió per la Mediterrània, amb un vicepresident israelià, en contra, avui veiem els prop de 300 palestins morts a la televisió.
Crec que avui la divisió interna a Palestina i la dinàmica recent ha anat refredant l’entusiasme del suport que rebien fa 20 anys quan Llach va dedicar la cançó i al Palau Sant Jordi ploràvem de ràbia davant d'aquelles imatges dels soldats jueus trencant els braços dels joves palestins a cops de pedra. No obstant, igual com fa 20 anys, Israel continua fent un ús exagerat de la força, amb una guerra desigual, amb respostes desproporcionades.

Al final, sense dèixar de reconèixer la complexitat del problema i els mèrits dels israelians com a poble, continuo decantant el meu suport cap als més dèbils.

LLEVANT A L'ALUET

2008-12-28T08:01:00.000-08:00

L'Aluet sempre és un paratge d'una bellesa singular, però quan el temporal de llevant és fort, presenciar-lo és un luxe. La remor del tràngol de mar, les onades inundant la platja, intentant arribar a la mar de dins, és d'aquells espectacles que es produeixen molt de tant en tant i que val molt la pena vore'ls.

Balanç de 2 anys de Govern a l'Ebre

2008-12-22T13:57:00.000-08:00

S’acaba l’any i és bon moment per a passar balanç. La setmana passada vam presentar el resum de l’acció del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre durant aquest dos primers anys de legislatura. Com aquell qui res ja estem a mig camí.
Dos anys que ens han permés visualitzar molta obra de govern arreu dels 52 pobles de les Terres de l’Ebre: llars d’infants, col·legis, centres sanitaris, residències per a la gent gran, depuradores, comissaries de policia, biblioteques, casals per a joves, obres de regadiu, polígons, carreteres... Comptabilitzavem un centenar d’instal·lacions finalitzades durant aquests dos anys. Una feina molt important desenvolupada des dels diferents departaments del Govern al nostre territori, una feina que ens ha de permetre per un costat cobrir el dèficit històric en infraestrutures que arrosseguem a les Terres de l’Ebre, i per altre redimensionar els serveis per als 30.000 habitants més que vivim a les nostres comarques des de fa uns pocs anys.
Tot i la importància d’aquest volum d’obra, voldria destacar alguns temes menys materials. El primer de tots, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre. És un privilegi per mi poder participar d’un procés històric per al nostre territori, un procés que ha de recuperar una institució que vam perdre fa 300 anys amb la derrota de Catalunya davant les tropes borbòniques. Al juliol passat el Govern va aprovar les bases de les lleis que han de portar-nos a la vegueria, el primer pas en ferm cap a aquest procés, i abans de març han d’aprovar-se els projectes de llei.
D’altra abanda, les properes setmanes espero que l’Executiu del Govern de Catalunya aprovi la licitació de l’edifici del nou Campus universitari. Un pas transcendent per a l’Ebre, un projecte que ha de culminar l’aposta del Govern catalanista i d’esquerres per la universitat pública a les Terres de l’Ebre. La universitat pública va encetar-se a Tortosa l’any 2005, amb la aportació d’1,6M euros anuals per part del Govern els estudiants de les escoles de Tortosa paguen matrícules públiques.

Dos projectes històrics per a l’Ebre impulsats per les conselleries d’Esquerra Republicana al Govern de Catalunya. Després de 300 anys tornarem a tenir vegueria i universitat pública a l'Ebre.

BORBONS I JOVES

2008-12-14T04:19:00.000-08:00

BORBONS.
Esta setmana els borbons han estat de moda. Entre el Joan Tardà i el tancament del centenari de la Cambra de Comerç de Tortosa han posat els borbons a la meua i nostra vida.
Les obligacions del càrrec, el respecte cap a la Cambra de Comerç i la delegació expressa del President Montilla, m'han portat a participar d'una situació que realment mai hauria imaginat: assegut dinant a la mateixa taula amb el Felip de Borbó i la Letícia.
Per a un republicà com jo, fill de republicans, de conviccions clares i fermes, no deixa de ser una experiència peculiar.
Al marge dels prejudicis que puguem tenir sobre la figura de la monarquia com a fórmula de govern, que els tinc, val a dir que pocs espanyols, molt pocs lamentablement, tindrien la deferència i el respecte cívic de fer mig discurs en un català d'un nivell més que raonable. Em va sorprendre. I també em va sorprendre la proximitat en la conversa i, fins i tot, el seu nivell intel·lectual.
D'altra banda, algun dia, algun savi hauria de fer una anàlisi antropològica d'esta relació íntima i vella entre la Tortosa-oficial i la monarquia espanyola. La veritat és que vista des de fora, des del meu poble, la històrica relació sorprèn. Sembla allò dels cinc minuts de glòria de l'Andy Warhol.
Al final, fins i tot de les experiències més remotes, acabes traient-ne alguna cosa. En surto més republicà que mai, però amb més respecte cap a les persones.

JOVES.
Alguns discursos recents davant de les JERC m'han fet remoure una reflexió que fa temps que porto entre cap. No m'agrada esta tendència tan vella i simple de llançar les arengues més radicals quan algun dirigent polític es troba davant de la seua gent jove. I no és només una costum d'Esquerra, és més àmplia.
Vaig ser un adolescent-jove radical, molt més que els joves radicals d'avui en dia. Era un altre temps, un altre context, atres formes de lluita. I també tenia mestres en política, com el Pep Guia, que ens adreçava les arengues més dures quan es dirigia a natros.
Dels mestres, dels referents intel·lectuals, dels líders, esperes que t'aporten allò que et falta, allò que t'ha d'ajudar a formar-te i a créixer políticament. I quan ets jove et sobra radicalitat, simplicitat en els missatges, i et falten experiències, perspectives, punts de vista diferents que t'enriqueixin la capacitat d'assolir criteri. Et sobren blancs i negres i et falten els matisos.
M'agradaria que quan ens adrecéssim als nostres joves no ho féssim amb aquell discurs que ells volen, el discurs de mori el borbó. M'agradaria que ho féssim amb aquell discurs que ells necessiten, el discurs del mestratge. Segur que ens aplaudirien menys, però guanyaríem en maduresa política, ells i natros.

SOPAR DELS PREMIS LITERARIS DE DELTEBRE

2008-12-14T03:58:00.000-08:00

Podria haver estat un sopar de premis com tants atres. Però no, la regidora de Cultura, la Tere Bo i el seu equip, van organitzar una vetllada redoneta. Un centenar de persones que havíem superat la temptació d'un Barça-Madrid que, fins i tot als que el futbol ni ens va ni ens ve, ens acabava motivant. La meua dona i jo, érem del centenar.
La presència de la Maria Barbal, una de les millors escriptores de la literatura catalana actual, va donar-li a la nit una prestància especial. Una senyora entranyable, propera, filla dels Pirineus, i afincada a Barcelona, però que se'ns va descobrir com una enamorada del Delta.
I un grupet de joves músics de Barcelona van tancar la nit musicant uns poemes amb gust de fang de l'ampostí David Monllau. Un dels homenots de la Ribera, recuperador de la barraca, mestre de Salvador, al qual algun dia haurem de fer un reconeixement públic.
La veritat és que la gent de Deltebre saben donar als projectes una vocació de grandesa, amb detalls d'originalitat, difícil de trobar al nostre territori.
Felicitats!

NETEGEM L'EBRE, INVERTIM PEL FUTUR

2008-12-12T07:41:00.000-08:00

El desplegament del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) no acaba de reprendre. Des de les darreres eleccions espanyoles que tot està en un llarguíssim stand-by. No anem bé, centenars de milions d’euros en inversions aturades als llimbs de l’Estat, entre Madrid i Saragossa, entre el Ministeri i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’únic moviment seriós que ha fet aquest any Acuamed, l’empresa estatal gestora dels projectes derivats del PIPDE, ha estat les expropiacions dels pous de Vinallop. I estan com estan, parades, com la resta de les actuacions derivades del projecte de la descontaminació de l’embassament de Flix. I això que les obres van ser adjudicades el 31 de març passat, aviat farà 8 mesos.

Unes expropiacions que s’han fet sense la recomanable informació prèvia cap al veïns afectats. Forma de procedir que ha fet aixecar les legítimes ires dels propietaris objecte d’expropiació, entre els quals l’Ajuntament de Tortosa, que van negar-se a signar les actes d’expropiació. Les publicacions al BOE són legals, de ben segur, però sempre és recomanable més informació als afectats en actuacions d’aquest nivell de sensibilitat. I a sobre, en lloc d’assumir els errors, en lloc de fer acte de constricció i corregir els errors es carrega els neulers cap a la confusió generada sobre el futur ús dels pous.

En el marc d’una roda de premsa sobre pressupostos, diversos representants del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre plantegem públicament la possibilitat que aquests pous, una vegada passada la neteja de Flix, serveixin per a ús del territori. Possibilitat que feia més de 2 anys que veníem plantejant als responsables de la CHE, tant des de l’Ajuntament de Tortosa, com des de la mateixa Generalitat. Sempre és millor que tinguem la gestió i la clau dels pous a les Terres de l’Ebre que no pas a Madrid o a Saragossa. No obstant, aquest és un aspecte menor.

I ara, si us plau, fem via amb les obres de Flix: es important que des de l’Estat es resolguin amb celeritat els problemes amb les expropiacions, des del respecte, el diàleg i la transparència cap als afectats. Cal que paral·lelament implementem de forma coordinada solucions per al subministrament alternatiu davant d’emergències del nucli de Tortosa, i que solucionem els problemes que apareguin derivats dels plans locals d’emergències. Tenim un any per endavant mentre no entren les màquines dins de l’embassament per a afinar totes aquestes qüestions.

Per a les Terres de l’Ebre, ho dic una vegada més, netejar l’Ebre, netejar l’embassament de Flix, és fonamental per al nostre futur desenvolupament ambiental i econòmic.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

2008-11-25T07:40:00.000-08:00

Discurs al Felip Pedrell (Tortosa)
21.11.08

Un any més, des de l’Institut Català de les Dones, i des de la mateixa Delegació territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, volem commemorar en tots vatros el Dia Internacional contra la Violència Masclista.
Enguany fa 48 anys dels fets que van motivar aquesta commemoració. Avui recordem l’assassinat de tres germanes, de tres activistes polítiques que lluitaven contra la dictadura militar a la República Dominicana, tres defensores dels Drets de les dones assassinades per ordre del General Trujillo el 25 de novembre de l’any 1960.
El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.
Recordem des de llavors la mort de Minerva, de Patria i de Maria Teresa Mirabal. Però, malauradament, les convencions internacionals podríem haver triat qualsevol data per commemorar aquesta diada. Qualsevol dia de l’any han mort, i moren encara avui en dia, dones víctimes de la violència masclista. Moren a la República Dominicana, al tercer món, al primer món, a Catalunya i, també, aquí a les Terres de l’Ebre.
Podríem commemorar la mort aquest any a Catalunya de Rebeca, de Sanae, de Rosa, de Fostine Marine, de Fàtima, de Federica, de Diana Gisela, de Fuensanta, o de qualsevol atra dona. O podríem commemorar la mort d’una dona de la Ràpita que fa uns pocs mesos va salvar la vida perquè el seu marit no va encertar a tocar cap òrgan vital en les diferents ganivetades que li va clavar, va salvar la vida perquè les seues filles ja tenien prou anys com per avisar la policia.
Una commemoració, la d’avui, amb l’objecte de sensibilitzar, de conscienciar, de fer visibles uns actes de violència dramàtica que, per desgràcia, tot i ser global, tot i ser una commemoració internacional, cap racó del país se’n pot sentir al marge, cap poble del nostre territori, per menut que sigui, se’n pot sentir exclòs.
A tot arreu hem hagut de contemplar la mort de dones en mans d’uns homes que se suposa que algun dia les havien estimat. Casos molt visibles. Comptats. Puntuals. Però cada dia, dones dels nostres pobles pateixen situacions de violència masclista, de violència física, de violència sexual, de maltractament psicològic, de discriminació laboral, patint-ho sovint en silenci, en soledad. Casos menys visibles, que no surten gaire als mitjans de comunicació, però també dramàtics, i els trobem a tot arreu.
La d’avui és una ocasió excel·lent per fer memòria i recordar les dones que ens han precedit en la lluita per la igualtat, i per reconèixer l'esforç, la feina i la dedicació de les associacions defensores dels drets de les dones. Una ocasió que ens ha de fer reflexionar sobre la situació real de les dones avui en dia. El cert és que la igualtat de drets i d’oportunitats, que haurà de garantir el nostre marc legal i jurídic, no troba reflex en la pràctica. I la violència no és més que una conseqüència, la més dramàtica, d’aquesta desigualtat entre l’home i la dona.
Per lluitar contra la violència, cal implantar la cultura de la pau. Per lluitar contra la violència envers les dones, a més a més, cal lluitar contra l’arrel del problema, el masclisme, la desigualtat entre l’home i la dona. Cal desplegar accions encaminades a qüestionar el model masclista que suposa que ser home dóna algun tipus de dret o autoritat especial sobre les dones.
La tolerància zero en allò referent a la violència contra les dones ha de ser la constant en l’activitat de totes i cadascuna de les administracions públiques. Actualment, aquests actes violents han superat l’esfera privada, per ser considerats com un atemptat a la mateixa societat i als drets humans, en la mesura que es contradiuen amb principis fonamentals de l’ordenament jurídic.
La igualtat, la llibertat, la seguretat i el lliure desenvolupament com a persones són valors clau en el funcionament de tota societat que es vulgui qualificar d’avançada, democràtica i moderna. Correspon a tots els poders públics, sense excepció, garantir que aquests valors siguin respectats i esdevinguin una realitat.
El valor de la igualtat, la lluita contra la discriminació per raó de sexe, la necessitat de remoure qualsevol obstacle que impedeixi que les dones i els homes tinguin les mateixes oportunitats són compromisos amb la defensa dels Drets Humans. Malgrat l'impuls de les administracions públiques per acabar amb les desigualtats i les injustícies, aquests esforços encara resulten insuficients. Cal anar més enllà per tal de construir un país on les dones i els homes gaudeixin plenament d'una veritable igualtat d'oportunitats en l'exercici de la seva llibertat i de la seva diversitat.
Canviar la cultura de la violència en la qual vivim per la cultura de la pau, del respecte, no és, sens dubte, una empresa fàcil, i sabem que aquest treball implicarà unes quantes generacions. Per poder posar fi a la vinculació entre masculinitat i violència cal una estratègia de pau que incumbeix a tots els homes, no només als que exerceixen pràctiques brutals. El projecte de cultura de la pau i d’educació per la pau ha de passar per col·locar la vida en el centre de la cultura i de la política.
Com a ciutadans que volem pertànyer a una societat plural, avançada, democràtica i defensora dels Drets Humans, ens és extremadament dolorós ser testimonis diaris i muts del fet que conciutadans nostres utilitzin la violència, en molts casos extrema, contra les persones a les quals una vegada van prometre estimar i cuidar.
En les mans de tots està treballar activament per evitar qualsevol intent de comprensió o de justificació d’aquesta violència. No volem ser còmplices silenciosos.

AL COL·LEGI AMB L'ERNEST

2008-11-20T09:28:00.000-08:00

Este matí he acompanyat al President del Parlament a un col·legi del meu poble. És una iniciativa destinada a apropar el nostre Parlament als xiquets i xiquetes, a apropar la política, els polítics, la nostra història nacional, a difondre els valors de la democràcia i del diàleg. I l'Ernest Benach ho ha fet en forma de conte, començant un viatge des de les assemblees de pau i treva del segle XI fins a l'actualitat passant pel 1714 amb la construcció de la Ciutadella, la restauració de la Generalitat durant la segona república i el franquisme. En virtut de les cares dels menuts, si més no, el tema els expectava.
Com a tot arreu de la nostra nació, el col·legi tenia una important representació de xiquetes i xiquetes vinguts d'arreu del món. M'ha semblat una extraordinària experiència per a estos xiquets, que venen de lluny o que han nascut a casa nostra de pares extrangers. Una extraordinària manera de conéixer la nostra història nacional, els nostres valors i els nostres simbols. Segurament així, entendran molt millor el perquè de la nostra obsessió en defensar la nostra terra, la nostra llibertat individual i col·lectiva, la nostra llengua i identitat tantes vegades negades. Una excel·lent aula d'acollida!

LA NETEJA DE L'EMBASSAMENT DE FLIX: ALTA PRIORITAT

2008-11-08T10:49:00.000-08:00

Avui tenim un important risc dins del riu Ebre, que ens afecta a tot el territori, i que hem de resoldre al més aviat possible. Dins de l’execució del projecte de neteja de l’embassament, que va ser adjudicat per l’Estat al mes de març passat, i en el marc del Pla d’emergències derivat, és necessari executar uns importants pous a Vinallop (Tortosa) com a subministrament alternatiu en cas d’incidències puntuals durant l’execució de les obres. Uns pous que avui tenen com a únic objectiu fer de suport a la neteja del riu a Flix i, per tant, són per a benefici del nostre territori.

No obstant, com a delegat del Govern he demanat als responsables de l’Estat, administració responsable i actuant, l’aturada temporal de les expropiacions prèvies a la construcció dels pous per tal d’afavorir el diàleg i la transparència amb els propietaris de les finques afectades.

I al mateix temps he requerit a l’Estat que part d’aquests pous no es clausurin i quedin, en el futur, per a ús del territori. Aquests pous poden servir per disposar de grans quantitats d’aigua que ens ha de permetre ser competitius com a territori per captar inversions industrials que requereixin grans quantitats d’aigua. Cal que facilitem des del Govern allò que sempre hem reclamat, que les indústries grans consumidores es posin a la vora del riu en lloc de portar el riu cap a les indústries.

ELS COTXES OFICIALS DE L'ABC

2008-10-29T01:01:00.000-07:00

Fa dies que segueixo la polèmica creada per l’ABC i el PP sobre el cotxe oficial del President del Parlament de Catalunya. Desproporcionada i carregada d’intencionalitat política. Lamentable, però dins de la lògica anticatalana i antiindependentista de l’ABC i companyia. No s’hi posen en si el valencià del PP, Camps, té dos A8 com publica avui el Periodico.

Segurament la gent del PP anirà fent bullir l’olla de les portades de l’ABC amb els viatges oficials del President del Parlament, de Catalunya. El voldrien a casa tancat. No, Ernest, la teua funció, mal pese al PP, és anar a viatjar món, a donar a conèixer la nostra nació arreu, i fer-ho en la dignitat que li correspon al segon càrrec institucional més important del nostre país, i amb la dignitat i solemnitat que un polític de la teua talla sap donar-li al nostre Parlament.

La lògica de l’espanyolisme és absolutament coherent, lògica, normal. Som el seu enemic. Ara bé, la reacció del nostre starsystem impresentable. Des del Saura, tan a l’alçada del seu càrrec com sempre, com els nostres opinadors oficials que des de la premsa editada a Catalunya fan d’aiguaders de l’ABC. I, per acabar d’adobar-ho, els dirigents d’Esquerra desapareguts en el seu combat, fent aportacions extemporànies com que ara farem un codi ètic.

Escolteu, que en un sopar populista dels que fan alguns sovint hi ha qui es gasta 10 vegades més. I tots cotets. Proporcionalitat i equanimitat, també els opinadors.

El Cementiri Nuclear de Convergència

2008-10-27T00:50:00.000-07:00

De fa anys és sabut que l'Estat està intentant trobar un emplaçament on construir un magatzem centralitzat per als residus radioactius provinents principalment de les 7 zones nuclears de l'Estat. No sabem perquè, però al nostre territori sempre apareixen alcaldes, convergents principalment, que s'apunten a totes les festes. Fa temps que corria el rumor que diversos ajuntaments convergents de les zones nuclears de Vandellòs i Ascó tenien la intenció de presentar candidatura per acollir-lo, les contraprestacions econòmiques són elevades, ja s'entén. Ara ja hem passat del rumor al globus sonda. L'alcalde d'Ascó s'hi postula obertament en recents manifestacions públiques. La veritat és que fins aquí tot legítim. El problema és que Convergència, en esta fal·lera que porta darrerament d'apuntar-se a totes les manifestacions contra els governs, al Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució nacional, va dir tot el contrari, que s'oposava frontalment. Mentre a nivell nacional s'hi oposen, a nivell territorial li fan lo llit.

Fa temps que vinc desplegant un discurs d'optimisme pel futur del nostre territori, però davant de certs plantejaments tinc tendències a defallir del meu optimisme natural. Aguantarem, no obstant. No trencarem en la nostra tendència històrica a la desgracia col·lectiva ebrenca si no dixem de postular-nos per acollir tot allò que la resta del país no vol, i sempre apareixen els de sempre per fer-s'hi voluntaris, els ajuntaments convergents, ja sigue per acollir centrals nuclears, presons, granges de micos, macroabocadors o cementiris nuclears. Ja n'hi ha prou. Dixem de considerar-nos un país de tercera, dixem de provocar el conflicte social, i posem-nos a treballar en positiu pel territori si us plau, entre conflicte i conflicte no hi ha manera d'avançar.

El Parlament va dir no al cementiri nuclear a Catalunya, senyors de Convergència tombem pàgina i anem per feina.

El forat negre de les inversions de l'Estat

2008-10-15T02:33:00.000-07:00

Tornem a ser en època de pressupostos, i com cada any hem de debatre esmenes, xifres, obres,... Dilluns, el senador Pere Muñoz va denunciar amb contundència que l'execució dels pressupostos de l'Estat del 2008 a les Terres de l'Ebre no arribava al 5%. Absolutament impresentable, dels 190 milions que van pressupostar no n'han executat ni 7. Ni A7, ni variants de Corbera, Gandesa i l'Aldea, del PIPDE res de res,... L'únic que se salva és la gent de la Direcció General de Costes, que sempre van fent. El més indignant es que els mateixos socialistes es van esmenar els pressupostos, i de les seues mateixes esmenes no han fet ni el més mínim gest d'engegar-ho, com per exemple els 3 milions que van afegir a la carretera entre Riba-roja i Almatret, o per al passeig marítim d'Alcanar. Van vendre a bombo i plateret l'esmena per al tercer pont de Tortosa, i allí estan els diners, perquè ni se'ls han gastat ni se'ls gastaran.
La veritat és que dona ganes de ni presentar esmenes, per al cas que en fan després.
I el pitjor és que l'important esforç inversor que fem des de la Generalitat al territori, s'acaba difuminant en la ineficàcia del Govern de Madrid, o a poder és eficàcia??

Inauguració de l'empresa Lamicat

2008-10-12T11:23:00.001-07:00

Divendres, dia 10 d'octubre, vam participar de la inauguració de Llaminats de Catalunya, SL. La veritat és que en la crisi que tenim al país, que noves activitats industrials comencen a funcionar al nostre territori és una gran notícia. Una activitat que inicia amb 15 treballadors però que pronte creixeran de forma notable. Són quatre les empreses que impulsen este nou projecte, un projecte en vocació de ser líder en el desenvolupament de material compost a Catalunya. La col·laboració de quatre empreses catalanes, una d'elles molt vinculada a les nostres comarques, és una formula que ens ha de permetre guanyar dimensió com empreses, una de les nostres grans mancances.

Ens queda pendent en el futur d'ubicar, annex a les instal·lacions de Lamicat, un petit centre de transferència de tecnològia sobre nous materials.

Final de la Copa Catalunya a la Ràpita

2008-10-09T23:31:00.000-07:00

Este dimecres van jugar la final de la Copa Catalunya de Futbol a la Ràpita, Sant Andreu contra l'Espanyol. Això del futbol mai m'ha entusiasmat, a casa sempre hem sigut del ciclisme, però tocava defensar al Sant Andreu, lo barri de mons sogres. Per tant vam guanyar, que últimament ja fa goig guanyar en alguna cosa.

Tossal del Rei

2008-10-09T12:37:00.000-07:00

Este domenge vaig poder acompanyar a la gent de la Taula del Sénia a la trobada al Tossal del Rei, el punt on confluixen Fredes (Maestrat), la Sénia (Montsià) i Vallderoures (Matarranya). La veritat és que feia temps que volia pujar a conèixer lo lloc, i va valdre la pena. Al marge del simbolisme del lloc, les vistes són espectaculars. Des de dalt, a uns 1400 metres d'alçada, es veu des de la Central tèrmica d'Andorra, fins la costa de Vinaròs, a la Central nuclear d'Ascó.

Per accedir al Tossal des de la costa, es puja des de la Sénia, Fredes, i Ports amunt.

Xerrada de l'Oriol Junqueres a Móra d'Ebre

2008-09-21T02:02:00.000-07:00

El divendres passat, l'Oriol Junqueres va impartir una xerrada sobre la batalla de l'Ebre a Móra d'Ebre. Un acte en el marc del 70è aniversari de la batalla de l'Ebre organitzat pel departament de Cultura i Mitjans Audiovisuals.

Com sempre, l'Oriol va estar brillant, en forma i en contingut. Va exposar, més enllà dels fets històrics i del context internacional de la batalla, el patiment dels soldats, la brutalitat d'una guerra feta amb un desequilibri armamentístic molt important. Fins i tot es va permetre descriminalitzar el paper de molts catalans que lluitaven al bàndol franquista, molts d'ells a les files del terç de Montserrat, que van haver de fugir de Catalunya per la persecussió anarquista del 36-37, o fins i tot, es va atrevir a donar pistes del perquè els governants de l'Europa democràtica no van donar suport a la República, la frase de Churchill en dona alguna: "si estes a l'Espanya republicana ja m'haguessin afusellat". La Guerra va ser molt complexa i amb moltes cares, i cal entendre-les totes.

Les paraules de l'Oriol ens van trasmetre, sobretot, la força i la legitimitat dels catalans que van lluitar per Catalunya i per la democràcia, en contra del feixisme i del nazisme. El proper 17 d'octubre el podrem tornar a sentir a Tortosa.

Espero que este 70è aniversari ajude a recuperar una mica més la nostra memòria històrica, i sobretot, per fer un continuat homenatge als que van morir pel nostre país i per la llibertat.