Lo pont de Deltebre-Sant Jaume ja està dalt de pals!!

ADÉU ESPANYA

LES VEGUERIES, LLESTES PER A SENTÈNCIA

Després de 4 anys esperant la refotuda sentència de l’Estatut, encara avui mos hem quedat sense saber ben bé com quedarà la nostra vegueria. Com era d’intuir les vegueries entraven en el pack de vel·leïtats catalanistes com la llengua, la bandera, la nació, el dret civil, les consultes populars, el poder judicial o el finançament, i per tant, eren sospitoses d’insurrecció a la unitat i indivisibilitat d’Espanya. Avui sabem que la vegueria de l’Ebre està entre els aspectes interpretables, i per tant caldrà esperar a divendres per poder analitzar el text íntegre de la sentència per saber si mos retallen les puntes o mos afeiten del tot.

Si la vegueria de l’Ebre es veu escapçada caldrà donar una resposta específica i contundent des de les Terres de l’Ebre en contra de la sentència de l’Estatut, en el marc de la resposta nacional.

Esta sentència limita la llibertat de Catalunya i pot retallar el reconeixement institucional de les Terres de l’Ebre frustrant les expectatives generades al nostre territori. No podem acatar la sentència, s’han de trobar les fórmules per tal de que el poble de Catalunya i les Terres de l’Ebre puguem assolir la nostra voluntat sense les restriccions absurdes d’un tribunal polític sense legitimitat democràtica.

Només podem acatar la voluntat del poble de Catalunya, i les Terres de l’Ebre som poble, i som Catalunya.

VOGANT PER L'EBRE AMB JOAN PUIGCERCOS

Preparant-nos per engegar la pirauada de l'IDECE des de Vinebre fins a Móra la Nova. Una iniciativa important que ha aplegat prop de 500 persones, gent que s'estima lo riu, i el nostre territori. Cal felicitar a l'IDECE per la iniciativa, poc a poc transformarem la piragua en un producte turístic rellevant a les Terres de l'Ebre.
He vist al president del meu partit, al Joan Puigcercos, en plena forma física per afrontar la baixada del riu, per a defensar-lo de les amenaces, i també per afrontar los pròxims mesos de campanya electoral escalant posicions.

LOS LLAGUTS TORNEN A L'EBRE

Després de moltes dècades los llaguts tornen a navegar per l’Ebre, i ho fan de la ma d’un projecte turístic engrescador que ha desplegat l’amic Josep Monclús, des del departament d’Innovació Universitats i Empresa. Un projecte que aposta per un model de turisme de qualitat, desestacionalitzat i sostenible.
Un projecte de navegació turística que vol obrir camí, vol fer solc per a que darrera facen camí d’atres. Un llagüt que navega com s’havia fet tota la vida, en només 50 centímetres de calat, no mos cal adaptar lo riu a l’home, l’home i la navegació s’adapta al nostre riu, un riu mediterrani que als estius porta poca aigua. Amb els mateixos plànols ja s’està treballant un segon llagüt a la Ribera d’Ebre, i esperem que si el projecte té èxit econòmicament puguem fer de la navegació al tram Amposta-Flix, allò que avui ja és a la desembocadura de l’Ebre.
Lo llagüt sirgador recupera la nostra tradició, i de la nostra identitat singular en fem turisme. Navegant riu amunt lo navegant podrà gaudir del nucli històric de Tortosa, de l’assut de Xerta, de les restes iberes del Castellot de la Roca Roja de Benifallet i de les seues coves Meravelles i del Castell de Miravet. Un recorregut que val molt la pena.

RESERVA DE LA BIOSFERA, UN PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ TERRITORIAL

El programa MaB i la figura de la Reserva de la Biosfera és un reconeixement atorgat per la UNESCO a aquells territoris que disposen d’uns valors naturals, paisatgístics, culturals i històrics destacats. Les Terres de l’Ebre els tenim i mereixem que es reconeguin de forma global: el delta de l’Ebre, el massís dels Ports, la reserva de Sebes, la Serra de Cardó, els espais històrics de la batalla de l’Ebre, el patrimoni geològic de la Terra Alta, les nostres pintures rupestres o el propi riu Ebre. El programa MaB és també un instrument voluntari de concertació territorial i social que ens ha de permetre continuar preservant aquests valors, fer-ne una millor gestió, i al mateix temps, reforçar els nostres sectors productius agraris, pesquers, agroindustrials, turístics, culturals, científics... Amb el reconeixement de la Reserva de la Biosfera volem que el nostre territori reforci el seu autoorgull, volem que les Terres de l’Ebre, de forma global, guanyem notorietat en positiu en l’esfera internacional i que ens puguem singularitzar i diferenciar en un món cada vegada més global i més uniforme. Volem preservar tot aquest extraordinari patrimoni, però també volem que representi un major valor econòmic per als segments econòmics més vinculats al territori, al paisatge, al món agrari i pesquer.

La Reserva de la Biosfera no és una figura normativa, no és una nova restricció per a les Terres de l’Ebre, és una oportunitat per treure’n valor del nostre patrimoni. El programa MaB (Home i Biosfera) pretén harmonitzar els valors naturals amb el desenvolupament humà, a partir de models sostenibles ambientalment i econòmicament, zonificant el territori en tres nivells diferents: els espais nucli (zones d’elevada protecció ambiental, com els parcs naturals), els espais tampó (xarxa natura 2000) i les zones de transició (la resta de la matriu territorial). A la zona de transició, les zones actualment no protegides, hi poden desplegar-se perfectament les activitats habituals, ja siguin industrials, infraestructures o agrícoles.

En aquest sentit val la pena clarificar a aquells que veuen amb la Reserva de la Biosfera noves restriccions imposades des de fora a l’agricultura o a la indústria, que no és així: la UNESCO no és un Govern, no té capacitat normativa. I, d’altra banda, no és legítim generar falses expectatives a aquells que veuen en la Reserva una oportunitat per prohibir certes activitats no desitjades per bona part del territori, com és el cas de l’MTC. Malauradament no és així, ja m'agradaria! Per entendre’ns, si proposem presentar la candidatura per reconèixer la totalitat de la vegueria de les Terres de l’Ebre com a Reserva és perquè la UNESCO creu compatible la existència de les centrals nuclears d’Ascó dins de les zones de transició, sinó fos així ja ni plantejaríem presentar candidatura.

Hem de ser capaços de dialogar, de consensuar durant els propers mesos un model de desenvolupament econòmic i social que des de la preservació del patrimoni natural i cultural, des dels valors del nostre territori, sigui capaç generar valor als nostres productes i serveis, per a que siguin més reconeguts i competitius en els mercats a partir del reconeixement internacional aportat per la UNESCO. Una economia, arrelada i reforçada per la identitat i la singularitat de les comarques de l’Ebre, que més enllà de la seva funció productiva actuï com a veritable vehicle de cohesió social i territorial.

És una extraordinària oportunitat per engegar un projecte que ens il·lusioni col·lectivament, que ens permeti coneixe’ns i valorar-nos millor, i que només que sigui per una vegada, ens permeti transcendir en positiu a la resta del món.

La URV i la FIF coeditaran la Història de les Terres de l'Ebre

El primer volum de l’enciclopèdia, Art i Cultura, sortirà publicat el mes de juliol. Un curs de la UETE tindrà com a tema el primer volum editat de la Història de les Terres de l’Ebre

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, ha presidit aquest dilluns, 15 de març, el Consell promotor de la Història de les Terres de l’Ebre en què s’ha presentat als membres la feina feta durant aquest any de desenvolupament del projecte i se’ls ha avançat la planificació prevista aquest 2010.

Alhora també s’ha donat a conèixer l’estat de la redacció dels diferents volums, en què participen més de 200 experts en els camps de la història i les ciències socials, amb l’objectiu d’editar en els propers 3 anys els 7 volums de què constà l’enciclopèdia

Al Consell Promotor d’avui també s’han aprovat els preus de venda al públic i la campanya de difusió, publicitat i imatge gràfica que s’iniciarà als voltants del 23 d’abril, St. Jordi.

Posteriorment, el mes de juliol sortirà publicat el primer volum de la Història de les Terres de l’Ebre, Art i Cultura; mentre que el mes de setembre un curs de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre (UETE-URV) a Móra d’Ebre serà un dels marcs de difusió del volum.

Al mateix temps, s’ha aprofitat la presència del rector de la URV, Francesc X. Grau, per dur a terme la signatura del conveni de coedició de la Història de les Terres de l’Ebre, amb el president de la Fundació Ilercavònia Futur (FIF), Ismael Piñas.
Per aquest efecte, s'ha establert un conveni de coedició que compromet ambdues parts especialment en la col·laboració en els següents àmbits del projecte:
- Aspectes d’edició
- Correcció lingüística
- Difusió de l’obra a la Xarxa Vives d’Universitats i la Unió d’Editorials Espanyoles

Per la seva part, la FIF cedirà gratuïtament a la URV els exemplars necessaris per difondre l’obra entre les diferents universitats de l’Estat.

A més, el conveni estableix la constitució d’un Comitè Editorial format per membres acadèmics i tècnics d’ambdues parts. Aquest Comitè s’ocuparà de vetllar per l’execució correcta d’aquest Conveni; prendre les decisions tècniques que creguin convenients en el desenvolupament d’aquest Conveni per resoldre les incidències editorials que puguin sorgir i establir les publicacions que es duran a terme al llarg dels anys, a partir dels recursos humans i econòmics de què es disposi.