Llegia una columna de l’Avui del Vicenç Vilatoro de fa dies sobre el viatge del Carod a Israel i sobre la donació d’un milió d’euros a organitzacions palestines pel mateix vicepresident del Govern com ajuda humanitària. Una de calç i una d’arena. Com sempre, crítiques dels prosionistes pel suport econòmic humanitari a Palestina, en paral·lel a les crítiques dels propalestins per xafar territori israelià.
El catalanisme d’esquerres sempre ha estat dividit entre les dos opcions enfrontades. Uns veuen a Israel com el poble que ha estat capaç de crear el seu estat, com el país que ha estat capaç de sobreviure en un entorn absolutament òstil. Mentre altres veuen en Israel l’Estat poderòs opresor del poble palestí amb el suport del Govern nord-americà.
El tema va ocupar-nos una bona estona de la conversa durant el dinar de Nadal amb el President i el Vicepresident i dels diferents Delegats; representades per tant les diferents forces polítiques del Govern. Arguments en tots els sentits, posicions cap un costat i cap a l’altre: Israel va ser creat gràcies al suport de l’esquerra europea de la posguerra, la seu barcelonina de la Unió per la Mediterrània, amb un vicepresident israelià, en contra, avui veiem els prop de 300 palestins morts a la televisió.
Crec que avui la divisió interna a Palestina i la dinàmica recent ha anat refredant l’entusiasme del suport que rebien fa 20 anys quan Llach va dedicar la cançó i al Palau Sant Jordi ploràvem de ràbia davant d'aquelles imatges dels soldats jueus trencant els braços dels joves palestins a cops de pedra. No obstant, igual com fa 20 anys, Israel continua fent un ús exagerat de la força, amb una guerra desigual, amb respostes desproporcionades.
El catalanisme d’esquerres sempre ha estat dividit entre les dos opcions enfrontades. Uns veuen a Israel com el poble que ha estat capaç de crear el seu estat, com el país que ha estat capaç de sobreviure en un entorn absolutament òstil. Mentre altres veuen en Israel l’Estat poderòs opresor del poble palestí amb el suport del Govern nord-americà.
El tema va ocupar-nos una bona estona de la conversa durant el dinar de Nadal amb el President i el Vicepresident i dels diferents Delegats; representades per tant les diferents forces polítiques del Govern. Arguments en tots els sentits, posicions cap un costat i cap a l’altre: Israel va ser creat gràcies al suport de l’esquerra europea de la posguerra, la seu barcelonina de la Unió per la Mediterrània, amb un vicepresident israelià, en contra, avui veiem els prop de 300 palestins morts a la televisió.
Crec que avui la divisió interna a Palestina i la dinàmica recent ha anat refredant l’entusiasme del suport que rebien fa 20 anys quan Llach va dedicar la cançó i al Palau Sant Jordi ploràvem de ràbia davant d'aquelles imatges dels soldats jueus trencant els braços dels joves palestins a cops de pedra. No obstant, igual com fa 20 anys, Israel continua fent un ús exagerat de la força, amb una guerra desigual, amb respostes desproporcionades.
Al final, sense dèixar de reconèixer la complexitat del problema i els mèrits dels israelians com a poble, continuo decantant el meu suport cap als més dèbils.