Després d'esllemenar quatre arbres en mon pare, aprofitant este sol de diumenge fantàstic, he acabat l'Òmnibus de la mort. Un llibre que val molt la pena, que tapa molts de forats de la història de la nostra guerra. Una història que he escoltat moltes vegades a mon pare (83 anys), amb altres personatges però amb arguments molt similars.
Segons mon pare els faieros també van presentar-se a la Ràpita l'estiu del 36. Van plantar-se davant l'ajuntament carregats d'armament, i l'alcalde Balada (ERC), mort d'accident al cap de poc, va evitar que matessin ningú del poble. El cap dels anarquistes, lo tio Flores, també vingut de fora, va quedar-se al poble durant i després la guerra. La gent no té mal record d'ell.
Històries de desconcert i de desmoralització pel que veien els germans de mon pare al front d'Aragó al propi bàndol republicà, encara que no crec que la gent de la FAI haguessin estat mai seguidors de la República.
Em repetia l'altre dia mon pare la història de que un faiero va simular l'afusellament de mon iaio, republicà i amb dos fills al front, i amb quatre fills més per alimentar, per treballar en diumenge al camp. Per culpa de Toni Orensanz, l'autor del llibre, vaig començar a estirar del fil. I qui era aquell faiero? Mon pare ho recordava perfectament, un innominable, de la Ràpita. Mai va anar al front, el seu paper sempre va estar a la reraguarda. Quan van entrar els franquistes van anar a buscar-lo a la barraca on vivia a la ribera i allí mateix el van matar.
Darrera dels Fets de la Fatarella, conegudíssims i molt estudiats i documentats, hi ha centenars de casos a les nostres terres de descontrol anarquista.