Definitivament el Govern de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte de llei de les vegueries. No ha estat gens senzill, en absolut. Tenim un país complex i estem donant un pas que fa història i que la recupera, alhora que construeix el nostre futur.
L’ordenació territorial en vegueries representa reconstruir Catalunya segons les nostres necessitats, segons la nostra realitat territorial i de país. El desplegament de les vegueries són un gest de sobirania nacional, un gest llargament esperat pel catalanisme polític des de fa segles però, també és una aspiració històrica de les comarques de l’Ebre que s’ha mantingut viva al llarg de les dècades.
La futura implementació de les vegueries trencarà amb aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre províncies. Una Catalunya que arraconava a les Terres de l’Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa. Amb la vegueria de l’Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l’Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació.
El Govern de Catalunya ha donat un pas històric, un pas sense retorn cap a la nova ordenació territorial de Catalunya. Tot i això, encara ens queda molt de camí per constituir la vegueria de l’Ebre. Ens cal tramitar el projecte de llei al Parlament de Catalunya, en règim d’urgència, i ens cal impulsar una modificació puntual de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) al Congrés espanyol. Per a desenvolupar aquests dos processos necessitem concertació i compromís polític del bloc central dels partits catalans. Un repte complex per al qual requerim l’implicació dels diferents representants dels partits polítics al nostre territori. De ben segur, que si treballem plegats serem capaços de fer prosperar aquest projecte de construcció de les Terres de l’Ebre. Personalment, poso per davant el meu més absolut compromís polític i assumeixo la responsabilitat institucional que em correspon en el transcurs d’aquest procés.
L’Estatut de Catalunya diu a l’article 91 que “els consells de vegueria substitueixen les diputacions”, i tal i com es desprèn del contingut de l’avantprojecte de llei aprovat, en primera instància ens caldrà treballar des d’una comissió paritària en el procés de divisió de l’actual Diputació de Tarragona. Divisió que obrirà la porta a la creació dels consells de vegueria de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Un procés, que caldrà desplegar amb rigor, durant el qual des del Govern de Catalunya s’haurà de determinar els criteris de finançament dels dos ens resultants. Seran necessaris acords entre els dos territoris en aspectes tan transcendents com la divisió dels actius i dels passius de l’actual Diputació, dels organismes autònoms que en depenen, del personal adscrit...
Engeguem un procés llarg, que requerirà d’un període de transició important, i d’un llarg treball que caldrà engegar en el marc d’una Comissió mixta, i que espero, que hauran de continuar el conjunt dels 25 consellers de vegueria que haurien de ser elegits de forma indirecta a partir dels resultats de les properes eleccions municipals del maig de 2011.
El Govern de Catalunya ha fet un gran pas, ara ens toca als representants polítics del territori estar a l’alçada del moment històric que estem vivint, i saber treballar amb fermesa des de la unitat territorial en els processos que ara s’obren, Parlament, Congrés i Comissió mixta.
L’ordenació territorial en vegueries representa reconstruir Catalunya segons les nostres necessitats, segons la nostra realitat territorial i de país. El desplegament de les vegueries són un gest de sobirania nacional, un gest llargament esperat pel catalanisme polític des de fa segles però, també és una aspiració històrica de les comarques de l’Ebre que s’ha mantingut viva al llarg de les dècades.
La futura implementació de les vegueries trencarà amb aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre províncies. Una Catalunya que arraconava a les Terres de l’Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa. Amb la vegueria de l’Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l’Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació.
El Govern de Catalunya ha donat un pas històric, un pas sense retorn cap a la nova ordenació territorial de Catalunya. Tot i això, encara ens queda molt de camí per constituir la vegueria de l’Ebre. Ens cal tramitar el projecte de llei al Parlament de Catalunya, en règim d’urgència, i ens cal impulsar una modificació puntual de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) al Congrés espanyol. Per a desenvolupar aquests dos processos necessitem concertació i compromís polític del bloc central dels partits catalans. Un repte complex per al qual requerim l’implicació dels diferents representants dels partits polítics al nostre territori. De ben segur, que si treballem plegats serem capaços de fer prosperar aquest projecte de construcció de les Terres de l’Ebre. Personalment, poso per davant el meu més absolut compromís polític i assumeixo la responsabilitat institucional que em correspon en el transcurs d’aquest procés.
L’Estatut de Catalunya diu a l’article 91 que “els consells de vegueria substitueixen les diputacions”, i tal i com es desprèn del contingut de l’avantprojecte de llei aprovat, en primera instància ens caldrà treballar des d’una comissió paritària en el procés de divisió de l’actual Diputació de Tarragona. Divisió que obrirà la porta a la creació dels consells de vegueria de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Un procés, que caldrà desplegar amb rigor, durant el qual des del Govern de Catalunya s’haurà de determinar els criteris de finançament dels dos ens resultants. Seran necessaris acords entre els dos territoris en aspectes tan transcendents com la divisió dels actius i dels passius de l’actual Diputació, dels organismes autònoms que en depenen, del personal adscrit...
Engeguem un procés llarg, que requerirà d’un període de transició important, i d’un llarg treball que caldrà engegar en el marc d’una Comissió mixta, i que espero, que hauran de continuar el conjunt dels 25 consellers de vegueria que haurien de ser elegits de forma indirecta a partir dels resultats de les properes eleccions municipals del maig de 2011.
El Govern de Catalunya ha fet un gran pas, ara ens toca als representants polítics del territori estar a l’alçada del moment històric que estem vivint, i saber treballar amb fermesa des de la unitat territorial en els processos que ara s’obren, Parlament, Congrés i Comissió mixta.