Aquesta setmana per fi s’ha aprovat la Llei de les vegueries al Parlament de Catalunya. Una fita històrica per a la nostra nació i per al nostre territori. Una fita que, com és conegut, ho és menys, a partir del cop constitucional. Al 1936 un cop d’Estat va estroncar el desplegament de la nova ordenació territorial de la Generalitat republicana, avui ho han intentat uns magistrats molt constitucionals però, sense cap legitimitat democràtica per frustrar les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya.
La sentència del tribunal constitucional (TC), fent-ho curt, ens diu que “Catalunya no té competències per crear noves vegueries”. Amb les competències atorgades pels articles 90 i 91 de l’Estatut podem canviar el nom de província per vegueria, i podem canviar el nom de diputació per consell de vegueria. Per tant, en un futur immediat, formarem part de la Vegueria de Tarragona i tindrem el Consell de la Vegueria de Tarragona. Els símbols són importants però, és obvi que quan es va aprovar el nou Estatut, aquest no era l’objectiu dels parlamentaris ni dels partits catalans. L’objectiu era el d’estructurar Catalunya en 7 o 8 vegueries, apostant per un país més equilibrat, que reforcés els potencials de les Terres de l’Ebre o dels Pirineus.
Tot i el Constitucional, avui tenim la Llei que ens permet fer un nou pas endavant, tenim l’instrument imprescindible per a continuar avançant. Però, per anar més enllà ens cal passar per Madrid. Abans de la sentència ens calia el concert del Congrés de Diputats de l’Estat per tal d’adaptar puntualment la LOREG (llei orgànica del règim electoral general), avui ens cal, a més, que el Govern de l’Estat creï les vegueries. Un canvi molt substancial, que cal imputar al recurs del Partit Popular i que ens dificulta enormement continuar fent camí. Tot i això, tenim l’obligació històrica de no desistir i de continuar cercant fórmules que ens permetin resoldre els dos problemes que tenim avui damunt la taula. El primer és aconseguir la complicitat política del Govern de l’Estat, i que aquest prengui les iniciatives legislatives necessàries per crear la Vegueria de l’Ebre. Complicitat que fins ara hem sentit en paraules, però encara no hem vist en fets. El segon problema és que, encara que es materialitzes aquesta voluntat política, cal donar-li la volta a la interpretació del TC, que cada província només podrà tenir una vegueria, tenint en compte que Madrid, mani qui mani, sempre s’ha manifestat radicalment contrari a la creació de noves províncies.
Per encàrrec del President del Govern de Catalunya, un grup d’experts ha realitzat un primer informe sobre la sentència del TC, i respecte a les vegueries ens fan algunes aportacions rellevants que caldrà analitzar detalladament amb l’objectiu d’assolir la creació de la nostra vegueria. Reprodueixo el paràgraf on sintetitzen les seves propostes:
"Més enllà del desplegament de les previsions estatutàries en aquest marc jurídic que recorda la sentència, per tal de poder assolir plenament els objectius que pretenia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es podria instar també el reconeixement d’un règim especial a Catalunya en aquesta matèria, atesa la singularitat de les previsions estatutàries sobre els Consells de Vegueria, a través de la corresponent modificació de la Llei de Bases de règim local. Cal tenir en compte que aquesta legislació bàsica ja reconeix situacions singulars com el cas de les comarques, els plans provincials d’obres i serveis o el règim especial del municipi de Madrid i Barcelona. Aquesta modificació permetria dotar d’un major contingut a les competències de la Generalitat en relació a la creació i la regulació dels Consells de Vegueria."
Aquest és un informe que caldrà validar però, en definitiva, manté portes obertes a l’esperança, aporta possibles solucions que passarien per modificar la llei estatal de bases de règim local.
Mentre la majoria dels ciutadans d’aquesta nació no decidim desbordar el marc constitucional, als representants de les institucions catalanes ens correspon demanar als experts, als principals juristes del país, que ens aportin propostes per reconduir les ferides provocades per la sentència del TC. I, especialment, al conjunt de les Terres de l’Ebre ens toca continuar insistint, continuar pressionant per a què la nostra vegueria estigui entre les prioritats de qualsevol negociació entre els dos governs.
Amb l’aprovació de la llei de vegueries al Parlament de Catalunya, els grups polítics que donem suport al Govern, fem un gest de coherència, un gest de no acceptar la sentència, mentre que al mateix temps, amb un parell d’esmenes hem donat seguritat jurídica a la llei seguint les recomanacions del Consell de Garanties Estatutàries. Amb aquest gest explicitem clarament que no ens movem ni un mil·límetre dels nostres objectius polítics. Malgrat les dificultats, continuem avançant.