De fa anys és sabut que l'Estat està intentant trobar un emplaçament on construir un magatzem centralitzat per als residus radioactius provinents principalment de les 7 zones nuclears de l'Estat. No sabem perquè, però al nostre territori sempre apareixen alcaldes, convergents principalment, que s'apunten a totes les festes. Fa temps que corria el rumor que diversos ajuntaments convergents de les zones nuclears de Vandellòs i Ascó tenien la intenció de presentar candidatura per acollir-lo, les contraprestacions econòmiques són elevades, ja s'entén. Ara ja hem passat del rumor al globus sonda. L'alcalde d'Ascó s'hi postula obertament en recents manifestacions públiques. La veritat és que fins aquí tot legítim. El problema és que Convergència, en esta fal·lera que porta darrerament d'apuntar-se a totes les manifestacions contra els governs, al Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució nacional, va dir tot el contrari, que s'oposava frontalment. Mentre a nivell nacional s'hi oposen, a nivell territorial li fan lo llit.
Fa temps que vinc desplegant un discurs d'optimisme pel futur del nostre territori, però davant de certs plantejaments tinc tendències a defallir del meu optimisme natural. Aguantarem, no obstant. No trencarem en la nostra tendència històrica a la desgracia col·lectiva ebrenca si no dixem de postular-nos per acollir tot allò que la resta del país no vol, i sempre apareixen els de sempre per fer-s'hi voluntaris, els ajuntaments convergents, ja sigue per acollir centrals nuclears, presons, granges de micos, macroabocadors o cementiris nuclears. Ja n'hi ha prou. Dixem de considerar-nos un país de tercera, dixem de provocar el conflicte social, i posem-nos a treballar en positiu pel territori si us plau, entre conflicte i conflicte no hi ha manera d'avançar.
El Parlament va dir no al cementiri nuclear a Catalunya, senyors de Convergència tombem pàgina i anem per feina.