Podria haver estat un sopar de premis com tants atres. Però no, la regidora de Cultura, la Tere Bo i el seu equip, van organitzar una vetllada redoneta. Un centenar de persones que havíem superat la temptació d'un Barça-Madrid que, fins i tot als que el futbol ni ens va ni ens ve, ens acabava motivant. La meua dona i jo, érem del centenar.
La presència de la Maria Barbal, una de les millors escriptores de la literatura catalana actual, va donar-li a la nit una prestància especial. Una senyora entranyable, propera, filla dels Pirineus, i afincada a Barcelona, però que se'ns va descobrir com una enamorada del Delta.
I un grupet de joves músics de Barcelona van tancar la nit musicant uns poemes amb gust de fang de l'ampostí David Monllau. Un dels homenots de la Ribera, recuperador de la barraca, mestre de Salvador, al qual algun dia haurem de fer un reconeixement públic.
La veritat és que la gent de Deltebre saben donar als projectes una vocació de grandesa, amb detalls d'originalitat, difícil de trobar al nostre territori.
Felicitats!