Avui la premsa ens porta les conclusions del Fòrum Econòmic de Davos. No és que a aquestes alçades tingui gaires expectatives que ens aportin solucions, ni molt menys, però em semblaven interessants les seues conclusions.
L’FMI parla dels creixements més menuts des de la Segona Guerra Mundial, un 0,5 % en l’àmbit global. L’OIT valora que aquesta crisi pot deixar entre 30 i 50 milions de persones a l’atur.
Tot i això, el mateix FMI considera que l’economia nord-americana recuperarà els creixements positius ja al 2010, mentre que Europa tardarà uns trimestres més a fer-ho.
En resum, si les estimacions de l’FMI són certes, haurem estat més d’una dècada amb forts creixements i amb un parell d’anys de parada salvatge. Ja firmaríem!Els bancs tanquen el 2008 amb beneficis superiors als del 2007. Entenc que una mica de maquillatge deuen incorporar als seus balanços, és increïble però cert que la banca sempre guanya.
Tornant a Davos, en definitiva els pares de la desregularització globalitzada, de l'integrisme dels mercats eficients. El pèndol s’ha pegat una bona garrotada, i ara el pèndol es mou cap a l’altre extrem. Ja no val el model anglosaxó ultraliberal, ara toca mirar altra vegada cap al vell camí de Keynes: als mercats regulats i controlats pel pare estat, a l’economia social a l’alemanya.
A passar la crisi com puguem, i a posar-se a la feina des d’Europa, a dissenyar i a crear el nou ordre mundial, eurocèntric, ambientalista i socialdemòcrata.