Buscava el Cabril a la pàgina web de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) amb l’interès de conèixer l’evolució demogràfica d’un municipi de Còrdova que des de 1961 acull l’únic cementiri nuclear de l’Estat espanyol. Seran dèries pròpies de la gent de ciències, però sempre he pensat que els números són molt aclaridors i objectiven molt bé els debats. El cementiri del Cabril és molt més menut que el que l’alcalde de CiU d’Ascó pretén acollir, i només acull residus radioactius de mitjana i baixa intensitat (amb una vida màxima de 300 anys). Allà també tenen laboratoris, centres de tractament, grans oficines i grans magatzems, com aquí ens prometen que tindrem.
La primera sorpresa que m’emporto és que el poble del Cabril no existeix. Penso: “deu ser una pedania”, i tampoc, no m’apareix. Acabo localitzant el cementiri del Cabril en el terme municipal d’un poble anomenat Hornachuelos. Veigues com preserven el nom del poble sense contaminar-lo amb el nom del cementiri! Prenem-ne nota.
Com era d’esperar, l’INE demostra el gran progrés que ha portat el cementeri nuclear al municipi d’Hornachuelos, que el 1986 tenia 5.258 habitants i el 2008 passa a tenir‑ne 4.652. I la zona ha passat de 17.000 a 14.000 habitants. En caiguda lliure, com tots els pobles del negoci nuclear.
Tot i això, recullo altres dades interessants i arribo a la conclusió que Franco, l’any 1961, ho va fer molt millor que Zapatero. I ja entendreu que un republicà independentista poques simpaties pot tenir pel menut i carnisser General. Resulta que el Cabril es troba ubicat en una antiga mina d’urani abandonada al mig de Sierra Morena, on el nucli de població més proper es troba a més de 40 quilòmetres. La veritat, sense entrar en més detalls, em perdonaran la gent d’Hornachuelos, sembla una ubicació aparentment molt encertada. Tot i així, al Cabril, des del 1961, cada dia entren camions i furgons carregats de residus nuclears de tot l’Estat i està envoltant de 36 punts de control ambiental per detectar possibles fuites radioactives.
Sembla que els actuals dirigents del negoci nuclear prefereixen el joc de risc i cerquen una ubicació entre Ascó, Vinebre i Flix, a 2 o 3 quilòmetres dels nuclis urbans. Al costat del riu més important i cabalós de la península Ibèrica, amb tres embassaments riu amunt: el de Flix, el de Riba-roja i el Mequinensa —conegut com el mar d’Aragón— i molt prop del complex químic d’Ercros. Tot plegat contradiu els criteris elementals de seguretat de l’emplaçament del cementiri que va publicar la mateixa Comissió Interministerial el novembre de 2006 en el document Criterios básicos de emplazamientos para la instalación ATC y Centro Tecnológico Asociado.
Com hem dit en moltes ocasions, una subhasta no és el procediment més adequat per determinar l’emplaçament d’un magatzem que ha d’acollir tots els residus nuclears d’alta radioactivitat de l’Estat. Potser el Cabril és un bon model d’ubicació tècnicament raonable, però Ascó segur que no!
I per cert, ja que estem, algú dels que avalen els beneficis del cementeri nuclear em pot explicar perquè Hornachuelos, que ja té la hipoteca pagada, no ha presentat candidatura per acollir un segon cementeri?
La primera sorpresa que m’emporto és que el poble del Cabril no existeix. Penso: “deu ser una pedania”, i tampoc, no m’apareix. Acabo localitzant el cementiri del Cabril en el terme municipal d’un poble anomenat Hornachuelos. Veigues com preserven el nom del poble sense contaminar-lo amb el nom del cementiri! Prenem-ne nota.
Com era d’esperar, l’INE demostra el gran progrés que ha portat el cementeri nuclear al municipi d’Hornachuelos, que el 1986 tenia 5.258 habitants i el 2008 passa a tenir‑ne 4.652. I la zona ha passat de 17.000 a 14.000 habitants. En caiguda lliure, com tots els pobles del negoci nuclear.
Tot i això, recullo altres dades interessants i arribo a la conclusió que Franco, l’any 1961, ho va fer molt millor que Zapatero. I ja entendreu que un republicà independentista poques simpaties pot tenir pel menut i carnisser General. Resulta que el Cabril es troba ubicat en una antiga mina d’urani abandonada al mig de Sierra Morena, on el nucli de població més proper es troba a més de 40 quilòmetres. La veritat, sense entrar en més detalls, em perdonaran la gent d’Hornachuelos, sembla una ubicació aparentment molt encertada. Tot i així, al Cabril, des del 1961, cada dia entren camions i furgons carregats de residus nuclears de tot l’Estat i està envoltant de 36 punts de control ambiental per detectar possibles fuites radioactives.
Sembla que els actuals dirigents del negoci nuclear prefereixen el joc de risc i cerquen una ubicació entre Ascó, Vinebre i Flix, a 2 o 3 quilòmetres dels nuclis urbans. Al costat del riu més important i cabalós de la península Ibèrica, amb tres embassaments riu amunt: el de Flix, el de Riba-roja i el Mequinensa —conegut com el mar d’Aragón— i molt prop del complex químic d’Ercros. Tot plegat contradiu els criteris elementals de seguretat de l’emplaçament del cementiri que va publicar la mateixa Comissió Interministerial el novembre de 2006 en el document Criterios básicos de emplazamientos para la instalación ATC y Centro Tecnológico Asociado.
Com hem dit en moltes ocasions, una subhasta no és el procediment més adequat per determinar l’emplaçament d’un magatzem que ha d’acollir tots els residus nuclears d’alta radioactivitat de l’Estat. Potser el Cabril és un bon model d’ubicació tècnicament raonable, però Ascó segur que no!
I per cert, ja que estem, algú dels que avalen els beneficis del cementeri nuclear em pot explicar perquè Hornachuelos, que ja té la hipoteca pagada, no ha presentat candidatura per acollir un segon cementeri?