El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat el Projecte de llei de vegueries al ple del Parlament avui dimecres, 10 de març. Aquesta proposta legislativa, que suprimirà les diputacions provincials a Catalunya, permetrà organitzar el territori en set vegueries per apropar l'administració a la ciutadania i millorar la vertebració territorial.
El conseller Jordi Ausàs també ha presentat el Projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que té com a objectiu simplificar l'administració i potenciar els serveis públics. Tots dos projectes legislatius impulsats pel Departament de Governació i Administracions Públiques suposen el desplegament de competències estatutàries i permeten desplegar la nova organització territorial de Catalunya.
Pel que fa a les vegueries, el conseller Jordi Ausàs ha explicat que "aquesta llei pretén reconèixer i potenciar totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya i, al mateix temps, per apropar el govern i els serveis a la ciutadania". I ha destacat que "la nova organització veguerial de Catalunya és el resultat de racionalitzar l'Administració i d'organitzar els serveis públics en el territori". I que "en cap cas es crearan òrgans superposats als ja existents ni seran necessaris més recursos econòmics per desenvolupar-la".
En aquest sentit, el conseller Jordi Ausàs ha recordat que "amb les vegueries els serveis s'organitzaran de manera adequada i propera a l'estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats de la gent, desplegant aquells serveis i àmbits de major impacte territorial".
Transició de diputacions a vegueries
El Projecte de llei de vegueries estableix el mapa de vegueries de Catalunya, que tindrà una doble condició: el Govern de la Generalitat s'organitzarà territorialment en "demarcacions veguerials", i la cooperació local s'organitzarà en "consells de vegueries". En aquest sentit i d'acord amb l'Estatut, els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials. La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori. En aquest sentit, un cop aprovada la Llei, els serveis i les delegacions territorials de la Generalitat s'organitzaran en els àmbits corresponents a les "demarcacions veguerials".
Pel que fa a l'organització de la cooperació local, la Llei preveu la transició de les quatre diputacions provincials actuals als nous consells de vegueria i la constitució dels altres tres consells de vegueria de manera gradual. La llei té efectes jurídics de manera gradual perquè l'encaix de l'organització territorial pròpia amb el fet provincial requereix la necessària col•laboració de l'Estat i la modificació de lleis estatals.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona
En aquest procés de desplegament de la nova organització territorial de Catalunya, el conseller Jordi Ausàs també ha presentat al Parlament el Projecte de llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a organitzar i simplificar l'administració i potenciar uns serveis públics de qualitat.
Segons ha explicat el conseller Jordi Ausàs, "amb aquesta llei pretenem reconèixer la realitat formada pels municipis que constitueixen aquesta realitat urbana on viu més de la meitat de la població de Catalunya". També ha explicat que "aquesta és una mesura de racionalitat política per organitzar i vertebrar els serveis públics de competència municipal que necessita la capital de Catalunya i la seva àrea d'influència".
D'aquesta manera, en un sol organisme s'inclouran les tres entitats metropolitanes existents actualment: la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient. A més, s'afegiran aquelles competències urbanístiques que poden exercir els ens locals d'acord amb la legislació vigent. La llei preveu la creació d'una comissió d'urbanisme d'àmbit metropolità.
El conseller Jordi Ausàs també ha presentat el Projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que té com a objectiu simplificar l'administració i potenciar els serveis públics. Tots dos projectes legislatius impulsats pel Departament de Governació i Administracions Públiques suposen el desplegament de competències estatutàries i permeten desplegar la nova organització territorial de Catalunya.
Pel que fa a les vegueries, el conseller Jordi Ausàs ha explicat que "aquesta llei pretén reconèixer i potenciar totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya i, al mateix temps, per apropar el govern i els serveis a la ciutadania". I ha destacat que "la nova organització veguerial de Catalunya és el resultat de racionalitzar l'Administració i d'organitzar els serveis públics en el territori". I que "en cap cas es crearan òrgans superposats als ja existents ni seran necessaris més recursos econòmics per desenvolupar-la".
En aquest sentit, el conseller Jordi Ausàs ha recordat que "amb les vegueries els serveis s'organitzaran de manera adequada i propera a l'estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats de la gent, desplegant aquells serveis i àmbits de major impacte territorial".
Transició de diputacions a vegueries
El Projecte de llei de vegueries estableix el mapa de vegueries de Catalunya, que tindrà una doble condició: el Govern de la Generalitat s'organitzarà territorialment en "demarcacions veguerials", i la cooperació local s'organitzarà en "consells de vegueries". En aquest sentit i d'acord amb l'Estatut, els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials. La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori. En aquest sentit, un cop aprovada la Llei, els serveis i les delegacions territorials de la Generalitat s'organitzaran en els àmbits corresponents a les "demarcacions veguerials".
Pel que fa a l'organització de la cooperació local, la Llei preveu la transició de les quatre diputacions provincials actuals als nous consells de vegueria i la constitució dels altres tres consells de vegueria de manera gradual. La llei té efectes jurídics de manera gradual perquè l'encaix de l'organització territorial pròpia amb el fet provincial requereix la necessària col•laboració de l'Estat i la modificació de lleis estatals.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona
En aquest procés de desplegament de la nova organització territorial de Catalunya, el conseller Jordi Ausàs també ha presentat al Parlament el Projecte de llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a organitzar i simplificar l'administració i potenciar uns serveis públics de qualitat.
Segons ha explicat el conseller Jordi Ausàs, "amb aquesta llei pretenem reconèixer la realitat formada pels municipis que constitueixen aquesta realitat urbana on viu més de la meitat de la població de Catalunya". També ha explicat que "aquesta és una mesura de racionalitat política per organitzar i vertebrar els serveis públics de competència municipal que necessita la capital de Catalunya i la seva àrea d'influència".
D'aquesta manera, en un sol organisme s'inclouran les tres entitats metropolitanes existents actualment: la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient. A més, s'afegiran aquelles competències urbanístiques que poden exercir els ens locals d'acord amb la legislació vigent. La llei preveu la creació d'una comissió d'urbanisme d'àmbit metropolità.