1/5/10

RESERVA DE LA BIOSFERA, UN PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ TERRITORIAL

El programa MaB i la figura de la Reserva de la Biosfera és un reconeixement atorgat per la UNESCO a aquells territoris que disposen d’uns valors naturals, paisatgístics, culturals i històrics destacats. Les Terres de l’Ebre els tenim i mereixem que es reconeguin de forma global: el delta de l’Ebre, el massís dels Ports, la reserva de Sebes, la Serra de Cardó, els espais històrics de la batalla de l’Ebre, el patrimoni geològic de la Terra Alta, les nostres pintures rupestres o el propi riu Ebre. El programa MaB és també un instrument voluntari de concertació territorial i social que ens ha de permetre continuar preservant aquests valors, fer-ne una millor gestió, i al mateix temps, reforçar els nostres sectors productius agraris, pesquers, agroindustrials, turístics, culturals, científics... Amb el reconeixement de la Reserva de la Biosfera volem que el nostre territori reforci el seu autoorgull, volem que les Terres de l’Ebre, de forma global, guanyem notorietat en positiu en l’esfera internacional i que ens puguem singularitzar i diferenciar en un món cada vegada més global i més uniforme. Volem preservar tot aquest extraordinari patrimoni, però també volem que representi un major valor econòmic per als segments econòmics més vinculats al territori, al paisatge, al món agrari i pesquer.

La Reserva de la Biosfera no és una figura normativa, no és una nova restricció per a les Terres de l’Ebre, és una oportunitat per treure’n valor del nostre patrimoni. El programa MaB (Home i Biosfera) pretén harmonitzar els valors naturals amb el desenvolupament humà, a partir de models sostenibles ambientalment i econòmicament, zonificant el territori en tres nivells diferents: els espais nucli (zones d’elevada protecció ambiental, com els parcs naturals), els espais tampó (xarxa natura 2000) i les zones de transició (la resta de la matriu territorial). A la zona de transició, les zones actualment no protegides, hi poden desplegar-se perfectament les activitats habituals, ja siguin industrials, infraestructures o agrícoles.

En aquest sentit val la pena clarificar a aquells que veuen amb la Reserva de la Biosfera noves restriccions imposades des de fora a l’agricultura o a la indústria, que no és així: la UNESCO no és un Govern, no té capacitat normativa. I, d’altra banda, no és legítim generar falses expectatives a aquells que veuen en la Reserva una oportunitat per prohibir certes activitats no desitjades per bona part del territori, com és el cas de l’MTC. Malauradament no és així, ja m'agradaria! Per entendre’ns, si proposem presentar la candidatura per reconèixer la totalitat de la vegueria de les Terres de l’Ebre com a Reserva és perquè la UNESCO creu compatible la existència de les centrals nuclears d’Ascó dins de les zones de transició, sinó fos així ja ni plantejaríem presentar candidatura.

Hem de ser capaços de dialogar, de consensuar durant els propers mesos un model de desenvolupament econòmic i social que des de la preservació del patrimoni natural i cultural, des dels valors del nostre territori, sigui capaç generar valor als nostres productes i serveis, per a que siguin més reconeguts i competitius en els mercats a partir del reconeixement internacional aportat per la UNESCO. Una economia, arrelada i reforçada per la identitat i la singularitat de les comarques de l’Ebre, que més enllà de la seva funció productiva actuï com a veritable vehicle de cohesió social i territorial.

És una extraordinària oportunitat per engegar un projecte que ens il·lusioni col·lectivament, que ens permeti coneixe’ns i valorar-nos millor, i que només que sigui per una vegada, ens permeti transcendir en positiu a la resta del món.